HISTÒRIA PER REFLEXIONAR...

Hola!!

He trobat una historia que m’agradaria compartir amb vosaltres, espero que us agradi!

Un experto asesor de empresas en Gestión del Tiempo quiso sorprender a los asistentes a su conferencia. Sacó de debajo del escritorio un frasco grande de boca ancha. Lo colocó sobre la mesa, junto a una bandeja con piedras del tamaño de un puño y preguntó:
- ¿Cuantas piedras piensan que caben en el frasco?

Después de que los asistentes hicieran sus conjeturas, empezó a meter piedras hasta que llenó el frasco.
Luego preguntó:
- ¿Está lleno?

Todo el mundo lo miró y asintió. Entonces sacó de debajo de la mesa un cubo con gravilla. Metió parte de la gravilla en el frasco y lo agitó. Las piedrecillas penetraron por los espacios que dejaban las piedras grandes.
El experto sonrió con ironía y repitió:
- ¿Está lleno?

Esta vez los oyentes dudaron:
- Tal vez no.
- ¡Bien!

Y puso en la mesa un cubo con arena que comenzó a volcar en el frasco. La arena se filtraba en los pequeños recovecos que dejaban las piedras y la grava.
- ¿Está bien lleno? preguntó de nuevo.
- ¡No!, exclamaron los asistentes.

Bien, dijo, y cogió una jarra de agua de un litro que comenzó a verter en el frasco. El frasco aún no rebosaba. - Bueno, ¿qué hemos demostrado?, preguntó.
Un alumno respondió:
- Que no importa lo llena que esté tu agenda, si lo intentas, siempre puedes hacer que quepan más cosas.
- ¡No!, concluyó el experto: lo que esta lección nos enseña es que si no colocas las piedras grandes primero, nunca podrás colocarlas después. ¿Cuáles son las piedras grandes en tu vida?. ¿Tus hijos, tus amigos, tus sueños, tu salud, la persona amada? ¿o son tu trabajo, tus reuniones, tus viajes de negocio, el poder o el dinero? La elección es tuya. Una vez te hayas decidido..., pon esas piedras primero. El resto encontrará su lugar.

Endevina que endevinaràs...

Hola,

Estava mirant webs de psicologia i he trobat un joc. Aquest tracta de pensar una paraula coneguda per tothom i retenir-la al cap, mentrestant et van fer preguntes i tu has de respondre amb alguna de les opcions que et posen (respostes tancades). Al final, a partir de els respostes endevina la paraula que havies pensat, a mi la primera vegada m’ha funcionat, la segona ja no... El joc no és espectacular, però si més no és graciós, aviam si funciona amb vosaltres!

http://www.psicoactiva.com/curios/adivina.htm

SÍNDROME DE TOURETTE

Hola,

Mirant vídeos sobre el síndrome de savant que he publicat abans, he trobat un altre que tracta sobre el Síndrome de Tourette. Segurament tots coneixem a algú que té algun tic, no? Doncs en aquest vídeo podreu a diferents nens i nenes que expliquen les seves experiències, com es senten, els seus sentiments, la seves emocions, les seves relacions amb el grup d'guals, etc,.  

Com a definició he trobat que el síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per moviments repetitius, estereotipats i involuntaris i l’emisió de sons vocals anomenats tics. El trastorn duu el nom del doctor George Guilles de la Tourette, neuròleg francès qui en 1885 va diagnosticar l’enfermetat  a una noble francesa de 86 anys.

Els primers símptomes del síndrome de Tourette s’observen quasi sempre a partir de la infantesa, iniciant-se entre els 7 i els 10 anys d’edat. El síndorme de Tourette afecta a persones de tots els grups ètnics, encara que el gènere masculí sol estar més afectat (entre tres i quatre vegades més). Encara que el síndrome de Tourette pot manifestar-se com a crònic, la majoria de les persones que el pateixen tenen els símptomes més severs durant els primers anys de l’adolescència i van millorant a mesura que van creixent.

Alguns dels tics que pateixen les persones que tenen el síndrome de Tourette són parpelleig i altres moviments oculars poc comuns, ganyotes facials, encongiment d’espatlles, torçar el coll cap a les espatlles, si parlem de les vocalitzacions fan algunes com gargamellejar repetidament, olorar o fer grunyits. Altres que fan amb tot el cos poden ser saltar, ajupir-se, aixecar els braços, donar voltes a un mateix objecte. 

Quan la persona s’excita o es posa nerviosa els tics augmenten, malgrat  que són moviments involuntaris, hi ha persones que poden arribar a reprimir-los o dissimular-los, però els crea tanta tensió que en algun moment o altre l’han d’expressar  per alliberar-se. 

Les causes són desconegudes, però les investigacions que s’han fet fins ara mostren que hi ha anomalies a certes zones del cervell. 

Espero que us resulti interessant!!

http://www.youtube.com/watch?v=f4zSwFnWNxo&feature=related

SÍNDROME DE SAVANT

Hola,

Suposo que aquests dies esteu ben liats amb exàmens, però l’altre dia vaig sentir parlar del Síndrome de savant o també conegut com a Síndrome del savi. Aquest no està reconegut com a diagnòstic mèdic, però Darold Treffert el defineix com un estat patològic segons el qual  algunes persones amb desordres mentals com l’autisme, malgrat les seves discapacitats físiques, mentals o motrius, posseeixen una sorprenent habilitat o habilitats mentals específiques. Aquests individus son denominats savants (savis), terme francès utilitzat per designar als virtuossos de les arts. Treffert afirma que aquesta situació pot ser genètica, pero que també pot ser adquirida. S’ha demostrat que les capacitats d’alguns savants han estat accionades per una lesió cerebral, abans  estaven presents però no es manifestaven. Aquest síndrome va ser descrit per primera vegada al 1978 en article de la revista Psychology Today.

Segons Treffert, la meitat de persones amb el síndrome del savi son autistes, mentre que l’altra meitat té una altra incapacitat relacionada amb el desenvolupament, retard mental, lesió cerebral o enfermetat mental. Ell afirma que “… no totes les persones autistes pateixen el síndrome del savi, de la mateixa manera que no totes les persones amb el síndrome del savi tenen desordre autístico”. Altres investigadors indiquen que els trets i les habilitats autístiques del savi poden estar relacionades.

A mi m’ha semblat molt interessant, així que si teniu una estoneta us convido a veure-ho!

http://www.youtube.com/watch?v=jeRqkZnUN7M

Bon estudi!! =)

Cèlia 

COM APRENDRE A DIR NO.

Hola!! Tal i com vam comentar aquests darrers dies a classe, tots tenim dret de dir NO. Dir no és difícil, però és possible! Aquí us deixo el link d'un vídeo de Bricolatge emocional on diferents sociòlegs i psicòlegs donaran les pautes per poder expressar les nostres voluntats i opinions lliurement. 

http://www.tv3.cat/videos/3017610/Aprendre-a-dir-no

El video começa així: Com podem dir “no” sense sentir-nos malament.? Per que així sigui hem de ser assertius i treballar l’autoestima, ja que la millor opció és poder dir si, quan és sí i no, quan és no.

Quan som petits i estem creant l’autonomia pròpia passem per una fase que sempre diem no. Després tornem a passar-ho a l’adolescència. El dir “no” és afirmar la nostra identitat.

En el llibre de “L’art de dir no”, surt el terme de les persones negafòbiques, persones que tenen un desig de sentir-se estimades, addictes a l’agraïment, que tenen por de perdre la simpatia dels altres, els atemoritza els conflictes, no són capaços de fer front a les pressions dels altres, són persones insegures i se senten obligades a tornar favors.

Som conscients de que costa molt dir que no, en molts casos ens sentim culpables i creiem que estem creant una barrera entre nosaltres i l’altre persona. Trobar un equilibri entre els nostres interessos i els dels altres és un exercicis d’habilitats socials i la millor habilitat social per dir no, és l’assertivitat.

El silenci també és una resposta, encara que en la majoria de casos no està valorat.

A d’altres cultures com ara la japonesa, dir que no és de mala educació ja que tenen una cultura protocol·lària i complaent.

La sensació que experimentem quan ens costa dir “no” és semblant a l’angoixa, s’incrementa el ritme cardíac, les pulsacions i la pressió arterial, aquesta situació pot fer que tinguem la sensació que ens costa respirar, que ens suen les mans i el front o que ens envaeix una tensió muscular per tot el cos.

El vídeo també fa esment d’una llei coneguda a sociologia com la “majoria silenciosa” on tots intentem acoplar-nos al que intuïm que dirà la majoria, ja que en general, ens sentim més còmodes quan anem amb el col·lectiu que quan anem a contracorrent, a no ser que el no sigui majoritari.

En conclusió, dir no és una manera de valorar-nos i de fer-nos valorar pels altres. 

Trobo que aquests documentals de Bricolatge emocional són força interessants. Tracten temàtiques diferents, del dia a dia, que et porten, en alguns casos, a meditar sobre el tema. Espero que us agradi i ho trobeu interessant.

Bon Nadal!!

LA BONA SORT!

http://www.tv3.cat/videos/2993810/La-bona-sort

L’atzar no depèn de nosaltres, no el podem controlar, però la BONA SORT sí!

Aquest video fa referència a la voluntat i l’esforç personal que contribueixen a assolir objectius determinats. Amb això podem dir que no es pot estar esperant que la vida millori sense fer res, som nosaltres els que hem de canviar perquè succeeixi això, ja que les persones no podem ser felices per casualitat, hem de crear les circumstàncies. Quan les coses surten malament sempre tendim a fer les culpes als altres, quan en realitat (generalment) els únics responsables som nosaltres.

Entre moltes altres coses, m’ha agradat molt la frase de: “Cal triar el terreny on volem plantar la llavor de la nostra bona sort i s’ha de decidir les eines que hem d’emprar perquè la llavor germini”; quina raó té!

Les persones amb sort tenen unes habilitats per aconseguir el que es proposen, els seus objectius, són persones perseverants i constants. Però, en un principi ens hem de marcar fites petites, fet que ens donarà confiança i ens motivarà per seguir endavant.

L’atzar reparteix les cartes, però nosaltres les juguem. Hi ha gent que té grans cartes i no les sap jugar, i hi ha d’altres que no les té tan bones i sap fer una bona jugada amb elles; el com les juga cadascú és la bona sort. A la partida, no importa tant el resultat, si es guanya o no,  sinó gaudir i aprendre durant tot el procés. És important tenir en compte que de tot podem aprendre.

Doncs ja sabeu, a conrear la bona sort i a ser feliços!

Moléculas de las Emociones