Hola!! Tal i com vam comentar aquests darrers dies a classe, tots tenim dret de dir NO. Dir no és difícil, però és possible! Aquí us deixo el link d'un vídeo de Bricolatge emocional on diferents sociòlegs i psicòlegs donaran les pautes per poder expressar les nostres voluntats i opinions lliurement.
El video começa així: Com podem dir “no” sense sentir-nos malament.? Per que així sigui hem de ser assertius i treballar l’autoestima, ja que la millor opció és poder dir si, quan és sí i no, quan és no.
Quan som petits i estem creant l’autonomia pròpia passem per una fase que sempre diem no. Després tornem a passar-ho a l’adolescència. El dir “no” és afirmar la nostra identitat.
En el llibre de “L’art de dir no”, surt el terme de les persones negafòbiques, persones que tenen un desig de sentir-se estimades, addictes a l’agraïment, que tenen por de perdre la simpatia dels altres, els atemoritza els conflictes, no són capaços de fer front a les pressions dels altres, són persones insegures i se senten obligades a tornar favors.
Som conscients de que costa molt dir que no, en molts casos ens sentim culpables i creiem que estem creant una barrera entre nosaltres i l’altre persona. Trobar un equilibri entre els nostres interessos i els dels altres és un exercicis d’habilitats socials i la millor habilitat social per dir no, és l’assertivitat.
El silenci també és una resposta, encara que en la majoria de casos no està valorat.
A d’altres cultures com ara la japonesa, dir que no és de mala educació ja que tenen una cultura protocol·lària i complaent.
La sensació que experimentem quan ens costa dir “no” és semblant a l’angoixa, s’incrementa el ritme cardíac, les pulsacions i la pressió arterial, aquesta situació pot fer que tinguem la sensació que ens costa respirar, que ens suen les mans i el front o que ens envaeix una tensió muscular per tot el cos.
El vídeo també fa esment d’una llei coneguda a sociologia com la “majoria silenciosa” on tots intentem acoplar-nos al que intuïm que dirà la majoria, ja que en general, ens sentim més còmodes quan anem amb el col·lectiu que quan anem a contracorrent, a no ser que el no sigui majoritari.
En conclusió, dir no és una manera de valorar-nos i de fer-nos valorar pels altres.
Trobo que aquests documentals de Bricolatge emocional són força interessants. Tracten temàtiques diferents, del dia a dia, que et porten, en alguns casos, a meditar sobre el tema. Espero que us agradi i ho trobeu interessant.
Bon Nadal!!
